Being a self-taught ceramist from a very young age has given me a rare freedom to create by intuition and observation. I’ve been able to explore the possibilities and limits of the materials without prejudice, judging by experience and following instinct.
Digging my own clay, processing rocks and plants for glazing, and firing the pots in a wood-kiln is my way to touch the essential sensitivity of wild beauty.
Shapes are deeply rooted in tradition, in ancient ceramics: simple and uneven forms thrown on a kick wheel, with a link to functionality and the primitive use of ceramics.
The pots are fired continuously for days and nights, during which they are coated with volatilised melted ash, thick crusts develop, stones melt and surfaces crack. The natural process overlaps human creation.
The result is part of it’s surroundings: the mountains around Barcelona, among deep, dense beech forests, near the bright, blue Mediterranean Sea.


Ser autodidacta des de ben jove m’ha donat una rara llibertat per crear mitjançant la intuïció i l’observació: he pogut explorar les possibilitats i els límits dels materials sense prejudicis, jutjant per l’experiència.
Recollir la meva pròpia argila, processar roques i plantes per fer esmalts i coure les peces en forn de llenya és una manera d’apropar-me a la sensibilitat essencial cap a una bellesa salvatge.
Tanmateix, les formes segueixen fortament vinculades a la tradició, a la ceràmica antiga: formes simples creades amb el torn de peu, amb un lligam a la funció i l’ús primitiu de la ceràmica.
Les peces es couen durant dies i nits, mentre van cobrint-se de cendra fosa, desenvolupen gruixudes crostes, les roques es fonen i la superfície s’esquerda. La força de la natura se sobreposa a la creació humana.
El resultat forma part de l’entorn: a les muntanyes de Barcelona, entre denses fagedes, vora el blau intens del mar mediterrani.

 

 

@