Ser autodidacta des de ben jove m’ha donat una rara llibertat per crear mitjançant la intuïció i l’observació: he pogut explorar les possibilitats i els límits dels materials sense prejudicis, jutjant per l’experiència.
Recollir la meva pròpia argila, processar roques i plantes per fer esmalts i coure les peces en forn de llenya és una manera d’apropar-me a la sensibilitat essencial cap a una bellesa salvatge, autèntica.
Cada cuita és com un retir: en una cabana a la muntanya, amb camí impracticable, sense aigua ni llum, permet la creació a mitges amb la natura.
Les peces es couen durant dies i nits, mentre van cobrint-se de cendra fosa, desenvolupen gruixudes crostes, les roques es fonen i la superfície s’esquerda. La força de la natura se sobreposa a la creació humana.